28 d’octubre 2015

Dinamitzant espais urbans mitjançant la marxa nòrdica

Camins, rutes o itineraris saludables. Amb aquests noms podem trobar diferents recorreguts  per nuclis urbans, espais naturals del seu entorn, o interconnectant-se entre ells. Es tracta d'actuacions que volen fomentar els hàbits saludables de la població a través de l'activitat física i que són potencials actius saludables. Però l'empoderament de la gent de l'espai urbà, els usos i costums, i la necessitat de no caure en rutines i repeticions fan que gairebé qualsevol espai o racó tingui potencial per ser "caminat".


Un actiu de salut.

Un actiu de salut es pot definir com ‘qualsevol factor (o recurs) que millora la capacitat de les persones, dels grups, de les comunitats, de les poblacions, dels sistemes socials i/o de les institucionals per mantenir i conservar la salut i el benestar, i també per ajudar a reduir les desigualtats sanitàries’. Aquests actius poden operar individualment, en els grups, en la comunitat i/o en la població com a factors de protecció (o promoció) per atenuar l’estrès diari. [1]

Tanmateix, un actiu no pot ser reconegut com a tal si no existeix un empoderament per part de les persones. És en aquest context que la marxa nòrdica esdevé una eina:
- de promoció de la salut tant pel seu potencial de benestar individual com col·lectiu;
- per assolir l'adherència i la fidelització a l'activitat física;
- de guiar un aprenentatge d'una tècnica per a gaudir d'una activitat autònoma segura.


Camins, rutes o itineraris saludables, de què parlem?

Els Itineraris Saludables són recorreguts que transcorren tant per dins el nucli urbà com pels seus entorns. Estan senyalitzats de manera permanent per facilitar la pràctica d’activitat física moderada, principalment, per promoure l’acció de caminar. Una Xarxa d’Itineraris Saludables és un conjunt d’Itineraris Saludables connectats entre ells. El model en xarxa presenta avantatges sobre els itineraris inconnexos ja que dóna gran autonomia a l’usuari per crear nous recorreguts segons les seves necessitats. Atenent a la seva capacitat física, als desplaçaments del dia a dia o a altres criteris, l’usuari pot triar l’itinerari que més li convingui. [2] i [3]

Les rutes saludables són itineraris adaptats a les persones amb mobilitat reduïda i condicionats i senyalitzats de forma permanent, destinats a fer-hi activitat física moderada. En els plans d'accessibilitat dels municipis cal prioritzar les actuacions d'eliminació de barreres arquitectòniques en aquestes rutes. Aquests circuits afavoreixen que la gent, en especial la gent gran o amb problemes d'obesitat, cardiovasculars i altres, es desplaci a peu, augmentant així la seva activitat física. [4]

Actualment, podem trobar multitud de rutes saludables promogudes pel PAFES i que compten amb el suport de diferents administracions públiques.

Aquest és un exemple de la ruta 2 dels camins saludables d'Esplugues de Llobregat de gairebé 7 km.


D'altra banda, no voldria acabar aquest apartat sense considerar el concepte d'anella verda i la seva relació amb aquests tipus d'espais. És més, poden existir trams que coincideixen amb ella. L'Anella Verda és el conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat que pels seus valors socials, ambientals, paissatgístics i productius agraris s'han de protegir, connectar i potenciar [5]. En aquest cas, els itineraris poden superar les distàncies que hem parlat fins ara incrementant la dificultat fins i tot pel desnivell que cal superar. Tanmateix, segueixen amb la vocació d'accessibilitat per a un grna nombre de persones. Un dels grans reptes és connectar els espais urbans amb aquests espais periurbans més impregnats de natura.


La marxa nòrdica, una activitat "4x4" o "tot-terreny" que s'adapta a molts espais i nivells.

Concebuda com a activitat física saludable, la marxa nòrdica pot ser practicada en diferents tipus de superfícies i nivells de condició física.

Tots els fabricants de bastons de marxa nòrdica ofereixen puntes de goma que permeten practicar aquesta activitat sobre superfícies dures evitant el soroll de l'impacte sobre el terra i facilitant l'adherència a la superfície. És per aquest motiu que podrem progressar fins i tot en entorns urbans en els que ens trobem gran varietat de rajoles, formigons i altres materials. Tot i que hi ha certes limitacions que ens poden fer incòmode la marxa com són algunes superfícies que poden resultar relliscoses en sec i, encara més, amb certa humitat. O bé en superfícies llises amb restes de sorra.

Pel que fa als nivells de condició física, com passa en qualsevol altra activitat física, els moments inicials de l'aprenentatge seran més fàcils si les condicions són quan més favorables millor. En aquest sentit, els camins, rutes o itineraris ens poden garantir una dificulatat baixa per caminar que també ho serà per fer marxa nòrdica.

Finalment, no és extrany que aquesta flexibilitat per realitzar l'activitat, afavoreixi l'adaptació a espais més enllà dels que puguin ser marcats o registrats, aconseguint una adherència a l'activitat física i assolint nivells d'autonomia i autogestió de la seva activitat de les persones practicants.

A partir d'aquí, gaudir de tots els beneficis que han estat demostrats tant en població sana com amb diferents patologies només serà qüestió d'aplicar el programa adient.


Programes d'activitats de marxa nòrdica saludable en espais urbans.

Igual que en el món de la informàtica i les noves tecnologies podem disposar de grans i potents equips, si no comptem amb un software o programari adients no aconseguirem fer-lo funcionar d'una manera òptima o gens...

Un dels aspectes importants és comptar amb l'assesorament i seguiment d'una persona professional. Sobretot en els primers passos de l'aprenentatge tal com ens explica el nostre company Sergi Garcia.



Un altre aspecte és conèixer el grup de persones a les que hem detectat que un programa de marxa nòrdica els pot ser molt beneficiós. Aquí cal contemplar tres grups de persones diferents:
  • Les que ja tenen l'hàbit de caminar i el que trobaran en la marxa nòrdica és un potenciador dels beneficis de la seva rutina ja interioritzada;
  • Les que són practicants d'activitat física i estan disposades a tastar i provar noves propostes;
  • Les que són sedentàries o tenen algun tipus de patologia i se'ls prescriu la pràctica d'activitat física... i, darrerament, ja no és estrany els centres sanitaris que utilitzen com a tractament i prescriuen la marxa nòrdica.
Le estrategies d'implantació poden ser molt variades. Un itinerari possible pot ser:
  • Tast de marxa nòrdica per a donar a conìxer a la població aquesta activitat.
  • Un cop consolidat un primer grup, oferir un curs d'iniciació per a dominar els aspectes bàsics de la tècnica.
  • Finalment, establir una programació setmanal de sessions guiades. O una oferta mensual per a fer el seguiment de tots aquells i aquelles que hagin assolit l'autonomia i autogestió de la seva pràctica.
Un exemple el podem trobar l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. El disseny del programa parteix de tres premises:
  • Dinamització de les quatre rutes de camins saludables que el municipi té referenciades d'1,48, 5,86, 3,83 i 3,08 km, pensades per promoure entre la ciutadania la pràctica d'activitat física i facilitar la incorporació de l'exercici en la vida diària;
  • Promoció de la instal·lació esportiva del CEM Les Moreres com a punt de trobada i difusió d'hàbits saludables;
  • Fidelització de col·lectius que ja practiquen activitat esportiva sota el paraigües del servei d'esports del municipi i captació de noves persones practicants.
Un altre exemple el trobem a l'Associació Espanyola Contra el Càncer de Lleida. Aquest programa, adreçat a persones afectades de càncer de mama, aprofita tots els beneficis de la marxa nòrdica en itineraris i espais de salut de diferents municipis de les comarques de Lleida (Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Lleida...). En aquest cas, parteix de dos compromisos:
  • Assistir, com a mínim, a les 5 sessions de 2h. del curs d'iniciació;
  • Adquirir un parell de bastons de marxa nòrdica per a poder ser persones autònomes en la pràctica d'aquesta activiat (aquesta activitat és gratuïta per la qual cosa es considera que la persona interessada pot realitzar la inversió de comprar els bastons).


Més enllà dels camins, rutes i itineraris referenciats.

"La pràctica esportiva ja no es fa només en les instal·lacions esportives convencionals o en àrees d’activitat esportiva adaptades en el medi natural o urbà... la majoria de persones fa esport fora d’aquestes. Parcs, muntanyes, rius, carrers... són llocs en què la pràctica esportiva es projecta i es troba amb altres activitats ja siguin artístiques, socials o arquitectòniques... Cal seguir amb atenció aquesta tendència que cada cop més es consolida com una nova forma d’expressió de l’esport i també cal continuar duent a terme accions destinades a fer compatible la pràctica esportiva amb altres usos." [6]

L'espai urbà de Barcelona és l'escenari de pràctica de marxa nòrdica de grups organitzats. El seu entramat de carrers, places, parcs, front marítim i Collerola són el "gimnàs" de diferents col·lectius:

  • Grups específics com el ja citat de l'AECC de Lleida: Grup Àgata (Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama) amb activitats setmanals regulars o l'Associació GAMIS (Grup d'Ajuda Mama i Salut) amb activitats de caire més puntual;
  • Centres esportius amb activitat setmanal regular com Kieser Training o d'una forma més esporàdica al CEM Can Caralleu.
  • Centres cívics que programen tastos o cursos d'iniciació com La Farinera del Clot o el de Vil·la Florida.
Diuen que la marxa nòrdica està de moda... esperem que sigui una moda que hagi vingut per quedar-se.

Salut i molta marxa!!!

__________

[1] Conselleria de Salut (Direcció General de Salut Pública i Servei de Salut de les Illes Balear). Guia per a l'elaboració del mapa d'actius en salut a les Illes Balears. Recuperat de

[2] DipSalut. Organisme de Salut de la Diputació de Girona. Xarxa d'itineraris saludables. Recuperat de
http://www.itinerarisiparcsdesalut.cat

[3] DipSalut. Organisme de Salut de la Diputació de Girona. Itineraris Saludables i Parcs Urbans de Salut. Aproximació metodològica al seu disseny. Recuperat de

[4] Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona. Rutes saludables. Recuperat de
http://www.diba.cat/web/entorn-urba-i-salut/rutes-saludables

[5] Ajuntament de Manresa. Manresa Anella Verda. Recuperat de
http://www.anellaverdamanresa.cat

[6] Observatori Català de l'Esport. Un informe de tendències (2006-2013). Recuperat de
http://www.observatoridelesport.cat/uploads/pdf/informe2014.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada