Què fan dos professionals de l'esport entrant al CAP amb bastons de marxa?

Durant dos mesos la marxa nòrdica ha sortit del CAP de Sant Just Desvern. Dos grups en dos torns, (un de matí i un altre de tarda), durant dos dies a la setmana (pocs més d'una hora cada dia).

• Dates: 18 d'abril a 16 de juny de 2017
• Grup matins: dimarts i divendres de 08:00 a 09:00 (...que acabaven sent les 09:30)
• Grup tardes: dimarts i dijous de 18:30 a 19:30 (...que acabaven sent les 20:00)
• Nombre de persones participants: 20 en cada grup
• Forma d'inscripció i difusió de l'activitat: a través del CAP

Els camins saludables han l'actiu de salut que han aprofitat aquests dos grups de persones per aprendre la tècnica de marxa nòrdica des de 0 fins assolir un nivell bàsic d'autonomia.

Però, per què des d'un centre de salut?

Si dos professionals de l'activitat física i l'esport com en Sergi i jo hem entrat al CAP de Sant Just Desvern no ha estat casualitat. No m'equivocaré gaire si assenyalo a la Sílvia Granollers, infermera de l'EAP, com a "culpable" que això hagi succeït.

La qüestió és que ens hem trobat dues passions:

• Prescriure salut a través de l'activitat física i no només tractar malalties
• Apropar la marxa nòrdica i tots els seus beneficis als/les ciutadans/es de Sant Just

I la sort és que la idea va engrescar a tot el personal del CAP. Primer, participant en una sessió de tast. Segon, per les persones més agosarades, participant en un curs d'iniciació a la tècnica.

La seva col·laboració en la difusió i facilitar que cada sessió s'hagi iniciat i finalitzat davant mateix de la porta d'entrada ha esta clau per al bon funcionament.

I la gent s'enganxa a això de la marxa nòrdica?

I tant!!!

La durada del curs (17 sessions) ha premés aplicar el mètode d'aprenentatge de les 10 passes INWA d'una forma progressiva adaptant les tasques d'ensenyament-aprenentatge al ritme del grup.

Un dels objectius d'aquesta activitat era aconseguir l'adherència a l'activitat física a través de la fidelització a la pràctica de la marxa nòrdica. Encara és d'hora per saber si ho hem aconseguit però hi ha indicis que ens fan ser optimistes:

• L'alt grau de compromís de la majoria de les persones en l'assistència a les sessions... i quan de greu els sabia a les persones participants el dia que no podien venir per causes de "força major".
• La satisfacció de percebre beneficis "tangibles"... arribar més lluny, aguantar sense esbufegar, millorar la postura, trobar-se millor.
• L'interès per adquirir bastons propis per fer l'activitat pel seu compte... la seguretat i confiança de poder fer la pràctica de forma autònoma.
• La voluntat de seguir practicant... la potència del grup i de l'activitat dirigida.

De moment, el nostre company Pep ja està recollint alguns dels fruits d'aquesta experiència i donarà continuïtat a l'activitat durant aquests mesos d'estiu. I la Sílvia ja està cercant recursos i dates per programar una altra tanda de sessions per a iniciar a nous marxadors i marxadores.

Continuarà...?!

;-)